Spain... by Peter Lindbergh

El meu benvolgut, el meu estimat Simón.
Sé que mai no llegiràs aquesta carta, ja que no tinc manera de fer-te-la arribar; tot i aixó, m'he decidit a escriure't, ja que mentre ho faig m'envaeix la il·lusió d'estar parlant amb tu. I t'enyore tant, amor meu, et trobe tant a faltar...
En rebre la teua carta, em vaig posar tan contenta que em pensava que el cor em saltava el pit; però després, quan la vaig llegir, em vaig sentir molt trista. Com pots dubtar de mi? Com pots pensar que jo canviaria de parer sobre el que et viag dir aquell matí al port? Em vaig enfadar una miqueta amb tu, Simón, ho reconec. Però després vaig comprendre que l'únic que pretens és el meu benestar i, en adonar-me que series capaç de renunciar a mi si això contribuiria a la meua felicitat, et viag estimar més que mai.
Però, és que no t'adones que solament puc ser feliç al teu costat?
Dius que no pertanys a la meua classe, i jo done gràcies a Déu perquè és així, j a que no saps com menys tinc els que tu en dius de la meua classe.
Dius que no tens educació, però jo sé molt bé que, entre els de la meua classe, l'educació es confon sovint amb el fingiment i l'aparença. En canvi, tu ets la persona més autèntica, noble i sàvia que he conegut.
Dius que no tens res per a oferir-me que no tenss fortuna i béns, però aixó no és cert. Tu vius al mar, i no hi ha cap home en el món que posseïsca un palau més gran i bonic.
Dius que la teua pell no és com la meua, però jo adore cada porus d'aquesta pell, cada pam del teu cos tallat en banús. Ets fosc i embriagador, Simón, com les nits del tròpic.
I encara et preguntes si vull anar-me'n amb tu? Es clar que sí, amor meu, i ara mateix si poguera.
Però vine prompte a buscar-me, Simón, afanya't. Mon pare ja ah fixat la data del casament i el deu de juny m'hauré de casar amb Sebastián Mendoza. Tinc calfreds tan sols de pensar-ho.
En la carta afirme que tornaràs a Santandes a les darreries de la primavera. He demanat a la meua donzella Amalia que vaja tots els dies al port per a comprovar si el Savanna ha arribat. Tu ja coneixes la xicoteta Amalia; és fidel i discreta, i totes dues ens professem un afecte sincer. Cada dia a poqueta nit, quan torna dels molls, espere impacient que em porte notícies teues, però aixó encara no ha passat.
Afanya't a tornar, amor meu, afanya't moltíssim...