sábado, 11 de diciembre de 2010
Siviglia
En certa manera, sóc semblant al patètic monstre creat pel doctor Frankestein. No em sent prtícip d'aquest món xicotet i mesquí on he nascut, no pertany enlloc i no tinc res en comú amb aquells a qui, per classe i condició, hauria de considerar els meus iguals. Malauradament, tal com li passa a la criatura del relat, el preu que he de pagar per ser diferent de la resta és la solitud. Des del mirador on sóc albir en s'horitzó blau-gris del mar, i em dic a mi mateixa que allí a l'altra vora de l'oceà, s'hi troba el meu anhel secret, la meua llibertat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario